Ricardo Cornelius és un artista mexicà nascut en Puebla, Mèxic, lloc on es va formar en diverses disciplines com la pantomima, teatre físic, dansa i arts plàstiques. Establert a Barcelona des de fa 8 anys, es va professionalitzar en les disciplines de clown i teatre físic, mateixes que exerceix com a pallasso d'hospital amb la companyia “Pallapupas” i en diversos espectacles teatrals amb la “Cia.. Sonámbulos”.
És precisament amb aquesta última companyia, amb la qual Ricardo va participar en la jornada “Domingueando” del festival MXaBCN diumenge passat 25 d'octubre. Avui ens parla de “L'encant per la pista”, una sèrie de Xilografies dedicades al món del circ, des de la seva perspectiva com a pallasso.
Ricardo, has estudiat música, teatre, pantomima, dansa, arts plàstiques… t'has especialitzat en el clown i teatre físic. Quin diries que és la disciplina que més gaudeixes realitzant? Quin és el punt de connexió entre elles?
Sí, sóc inquiet. La veritat és que crec que sóc molt afortunat, perquè el meu treball és molt plaent. L'art és una eina de comunicació, és la millor que conec, la més precisa. Utilitzo llavors aquesta eina per comunicar, des de diversos fronts. És irònic, perquè en la meva vida quotidiana parlo molt poc.
En la sèrie de Xilografies “L'encant per la pista” ens mostres la teva visió del món del circ des de la teva experiència com a pallasso. Quin és la cosa que més et sorprèn de la vida en el circ?
Hi ha moltes coses que em sorprenen del món del circ, i suposo que no deixaran de fer-ho. M'impressiona la veritat que hi ha aquí. En el circ, com en el teatre, “la veritat” és essencial, a diferència que en la pista existeix el risc, un risc moltes vegades mortal, aquesta veritat no es pot maquillar amb res.
Creïs que existeixin paral·lelismes entre els espectacles de circ i el món real? Si hi ha: Com creïs que es representa i afecta al món del circ l'entorn?
Jo crec que en general existeix una estreta relació entre la vida i les expressions artístiques. Em sembla fins i tot que és natural, doncs l'art, com et deia fa un moment, és una eina de comunicació, per tant és un reflex de la societat, de les seves necessitats i processos. La cultura és necessària perquè una societat se sostingui mitjanament equilibrada. D'altra banda, el paral·lelisme dels personatges del circ, amb els personatges de la societat és evident moltes vegades. Caminem entre fenòmens de circ, nosaltres mateixos ho som, i seria bé reflexionar també quin paper juguem en el circ en el qual vivim; si som els pallassos, els acròbates, els funambulistes, les feres… tu, quin ets?
Vives des de fa 8 anys a Barcelona. Què és el que més estranyes de Mèxic?
Venim junts una part molt important per a mi de Mèxic, i jo (literal i metafòricament), això ha fet que estranyi poques coses. És un país que en aquest moment em dol molt, que cada que puc visito. I parlant de circs, m'agradaria molt que en aquest circ, Mèxic, creixessin els nans…
Quins són les principals diferències que vegada en el crear i produir el teu art aquí i allà?
Sempre he admès l'autogestió com a forma de treball, tampoc he tingut una altra opció. Les Institucions oficials són iguals a tot arreu, l'artista ha de dividir les seves tasques a produir, divulgar, sobreviure, sostenir, vendre, etc. A Mèxic hi ha un talent desbordant. Hi ha moltes persones creant, amb totes les limitacions que existeixen, i moltes, desafortunadament, es van quedant en el camí, aquí passa exactament el mateix.