Soler és autor de dos llibres de poesia i deu novel·les, traduïdes a diverses llengües. Des de Bocafloja, la seva primera novel·la, es va convertir en una de les veus literàries més importants de la seva generació. La Casa de les Cultures del Món (Haus der Kulturen der Welt) a Berlín, va elaborar un perfil sobre la seva obra on diu: "Més que qualsevol altre dels escriptors de la seva generació, Soler ha aconseguit un estil propi, altament visual, en la seva prosa i la seva poesia".

Durant deu anys, de manera paral·lela al seu treball d'escriptor, va fer programes de música i literatura a dues de les estacions de ràdio més influents de Mèxic. Després va ser diplomàtic a Irlanda i ara viu a Barcelona, ​​la ciutat que va abandonar la seva família després de la Guerra Civil, on treballa en la seva següent novel·la i en articles que publica en diaris i revistes. És Cavaller de l’Ordre irlandesa del Finnegans, ordre que té com a objecte la veneració de l'Ulissesde James Joyce cada 16 de juny (Bloomsday) juntament amb altres autors com Enrique Vila-Matas, Antonio Soler o Eduardo Lago. La seva última novel·la, El príncipe que fui, ha estat publicada aquest 2015.

 

Fotografia de © Pep Ávila